Més pobles reclamaran els diners espoliats pel règim franquista seguin l’exemple de St Julià de Ramis

Ahir dimecres, va tenir lloc una reunió informativa amb diversos municipis, per explicar els passos a seguir els quals tenen documents que acrediten les sumes requisades pel règim franquista a cada població. A la trobada precisament, hi van assistit alcaldes i regidors de Camós, Palafrugell, Bellcaire d’Empordà, Sant Miquel de Fluvià, Vilajuïga i Bordils. L'alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, diu que l'objectiu final és anar a la una i actuar "conjuntament" i apuntava que "Quants més siguem, més força farem", Puigtió, ha destacat que aquest serà un pas important. 

En total, segons explica l'historiador Narcís Castells que ha recopilat els rebuts, serien uns 45 milions de pessetes de l'època, que ara equivaldrien a 625,5 milions d'euros. Recordem que Sant Julià de Ramis es va convertir en el primer ajuntament a portar l’Estat als tribunals perquè retornés els diners republicans espoliats pel franquisme.  A les acaballes de la Guerra Civil, la dictadura va qualificar de “moneda de l’enemic” tots els bitllets emesos pel bàndol republicà després del juliol del 36 i va obligar a retirar-los. A Girona, allà on no hi havia cap sucursal, com és el cas de Sant Julià, els ajuntaments van haver de recollir-los entre la ciutadania i dur-los al Banc d’Espanya, on es van fer fonedís.  

D’altra banda l’Estat admet a tràmit la petició de Sant Julià de Ramis del retorn dels diners espoliats, El 1939, des de Sant Julià es van dipositar al Banc d’Espanya  més de 818 mil pessetes i van ser afectats 134 veïns: una quantitat que equivaldria ara a 11,5 milions d’euros. Com que tot fa pensar, però, que la resposta de l’Estat serà negativa per silenci administratiu, el següent pas serà que l’Ajuntament de Sant Julià posarà un recurs contenciós administratiu al Suprem.

Foto: Ràdio Sarrià