El 15 de març de 1939, demà farà 80 anys, Carles Rahola i Llorens va ser afusellat al Cementiri Vell de Girona en compliment d'una sentència a pena de mort dictada per un tribunal franquista. Coincidint amb aquesta efemèride, l'Arxiu Municipal de Girona ofereix, a través de la seva web, el catàleg complet del fons documental de Carles Rahola, juntament amb un recurs que permet aprofundir en la seva biografia i facilita la consulta de la documentació.

Actualment ja es poden consultar les 6.364 cartes del catàleg de “Correspondència”; els seus escrits, que formen part de la sèrie “Estudis i notes”, i el catàleg de la seva biblioteca, formada per 1.290 llibres i 63 revistes.

El fons Carles Rahola ha ingressat a l'Arxiu Municipal en dues etapes, gràcies a les donacions fetes per la família, que des de sempre ha treballat per la conservació de la memòria d'aquest intel·lectual gironí. L'any 1996 les seves filles, Maria i Carolina, van cedir una part del fons documental a l'Ajuntament de Girona, i el 2016 els seus néts i nétes van completar la donació amb altres documents, la biblioteca, el mobiliari del despatx i diversos objectes personals.

Preservar la memòria de Carles Rahola significa, en certa manera, preservar la memòria de tots els represaliats del franquisme. Les autoritats franquistes volien escenificar amb el seu afusellament un càstig exemplar, però lluny d'això, Rahola es convertí en un símbol contra la barbàrie de la repressió franquista.