L'escriptor i periodista Miquel Fañanas ha presentat aquest dimarts a la Biblioteca Emília Xargay  el seu llibre "Susqueda", una novel·la fascinant que neix de la redaptació del relat curt que va escriure a l'any 1981 sobre la presa de Susqueda i una inundació catastròfica per a Girona i altres pobles propers. Va presentar l'acte Roger Casero, regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i membre del Consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià. 

Miquel Fañanàs va presentar ahir a la tarda a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter juntament amb Roger Casero la seva darrera novel·la "Susqueda", una redaptació del relat curt que va escriure el 1981, que va causar molt rebombori mediàtic i que ara novament s'ha convertit de nou en un èxit. A través d'una ficció apassionant, l'escriptor farà viure les conseqüències d'un terratrèmol localitzat prop d'Amer que provocarà esquerdes en la presa de Susqueda i una inundació catastròfica per a Girona i altres poblacions properes situades al curs del riu Ter, sota el pantà. La força desfermada de les aigües triga una hora i pocs minuts a arrasar la ciutat de Girona. El nivell de l'aigua arriba fins el primer esglaó de l'escalinata de la Catedral, tal com va explicar Fañanas.

L’any 1981, Miquel Fañanàs va quedar finalista en la primera edició del premi Just M. Casero amb el relat breu titulat Susqueda, en el qual recreava l’hipotètic trencament del pantà i ara ha convertit en novel·la el seu relat breu, coincidint amb la celebració aquest any 2018 del 50è aniversari de la presa de Susqueda, que no va ser mai inaugurada tal com va explicar Fañanas a la presentació a la biblioteca. 

A l'any 1983 a l'abril coincidint amb el Sant Jordi la lectura rafiofònica de l'autor a Ràdio Girona d'alguns fragments va sembrar una falsa alarma a una part de la població que va creure que era un relat real i es va haver de suspendre el programa, la gent s'ho va creure i la Policia Nacional va aturar l'emissió.  Fañanàs en fa referència i recrea aquell episodi a la novel·la, els diaris es van fer ressò l'endemà que fins a 2.500 persones havien fugit de casa per enfilar-se a muntanyes properes, com Montjuïc a Girona. Va passar com en la cèlebre emissió radiofònica d'Orson Welles, simulant la invasió de la Terra per naus marcianes havia confòs milers d'oients nord-americans ara fa 80 anys, a partir del llibre d'H.G. Wells La guerra dels mons.

Fañanàs s'ha documentat per la novel·la consultant el geòleg i professor de la UdG David Brusi, segons el qual és perfectament possible que l'àrea geogràfica on està situada la presa sigui víctima d'un moviment sísmic com els que hi va haver l'any 1427 que va destruïr completament Amer i Olot. Els terratrèmols reals del segle XV van tenir una força equivalent a 7 o superior a l'escala de Richter, però Fañanàs n'ha fet prou en el llibre amb un tremolor de 5,1 per fer-se esquerdes. La recerca també ha portat l'escriptor gironí a consultar responsables de Protecció Civil com ara Joan Delort. Segons va explicar Fañanàs, existeix un estudi que detalla amb precisió què passaria si cedís Susqueda , l'aigua arribaria fins el primer esglaó de l'escalinata de la Catedral en una hora i pocs minuts i amb molta empenta fins a Campdorà i si passes de cop a la presa de Sau, Susqueda i el Pasteral, a Girona arribaria fins a l'últim esglaó de l'escalinata de la Catedral a la plaça dels Apòstols. Un enginyer calculava que si la presa cedia l’aigua arribaria fins al capdamunt de la plaça dels Apòstols, a la catedral de Girona, i inundaria la ciutat.