JxCat i ERC empaten amb 710 regidors cadascun a les comarques de Girona

El PSC frena la davallada que patia des de l'any 2015, mentre la CUP i Ciutadans segueixen creixent Bons resultats dels independents. Junts per Catalunya ha guanyat  les eleccions municipals a les comarques gironines tot i perdre regidors i percentatge de vot respecte els resultats de CiU el 2015. Mentrestant, ERC continua consolidant-se com a segona força i creix tant en suports com en representants. De fet, les dues formacions independentistes han empatat en nombre de regidors a la província: n'han aconseguit 710 cadascuna. Mentrestant, el PSC ha aconseguit aturar la davallada que havia patit en els darrers anys i ha experimentat una certa recuperació en nombre de vots, tot i que no de regidors. La CUP i Ciutadans milloren la seva representació, però comuns i el PP es desplomen. Els Independents de la Selva mantenen un resultat similar al de fa quatre anys.

Junts per Catalunya ha obtingut 99.447 vots a les comarques gironines, un 29,55% del total. Es tracta d'un grapat de suports més que els recollits per CiU l'any 2015, que van ser 98.942, tot i que el percentatge global és menor al que la federació nacionalista va aconseguir fa quatre anys, quan es va situar en un 33,55%. Aquests resultats han permès al partit de Carles Puigdemont imposar-se en sis de les vuit capitals de comarca: Girona, Figueres, Ripoll, Olot, Banyoles i Puigcerdà, aquestes tres últimes amb majoria absoluta. En total, Junts per Catalunya ha obtingut 82 majories absolutes a tota la demarcació, incloses localitats com Besalú, Anglès i Vidreres, i 18 de relatives, entre les quals hi ha Maçanet de la Selva, Castell-Platja d'Aro o Lloret de Mar. En alguns casos, però, els postconvergents veuen perillar algunes de les seves places fortes, com és el cas de Roses, on JxCat s'ha enfonsat i ha empatat amb ERC, o Llagostera, on han perdut l'àmplia majoria absoluta que tenia Fermí Santamaria. En total, JxCat comptarà durant aquest mandat amb 710 regidors a la demarcació, un centenar menys que els obtinguts l'any 2015, que van ser 853.

ERC es consolida com a segona força municipalista a les comarques gironines amb 91.362 vots, un 29,86% del total. La formació creix respecte el 2015, quan va obtenir un 23,91% dels surfagis, i aconsegueix 66 majories absolutes -incloses les de Palamós, Vilablareix i Sant Julià de Ramis- i 16 de relatives, incloses dues capitals de comarca: la Bisbal i Santa Coloma de Farners. També ha aconseguit ser primera força a Salt i Blanes, malgrat que en aquest darrer cas el panorama queda molt fragmentat i no tenen garantida l'alcaldia. En global, els republicans comptaran amb 710 regidors, els mateixos que JxCat i que en el seu cas suposen 161 més que en els anteriors comicis, quan es van quedar amb 549.

Els socialistes gironins han aconseguit frenar la davallada que venien experimentant des de les municipals de 2011 i han sumat 41.880 vots (un 12,44% del total), fet que suposa un lleuger creixement respecte el 2015, quan van obtenir 32.201 sufragis que suposaven només un 10,92% del global. Aquesta millora, però, no s'ha traduït en el nombre de regidors, ja que ha passat de 156 a 148. En total, els socialistes han obtingut set majories absolutes, inclosa la de l'Escala, i dues de simples: Palafrugell i Vilafant.

La CUP, que en aquesta ocasió es presentava amb unes sigles diferents en alguns pobles per tal d'ampliar la seva base electoral, continua amb una progressió ascendent a les comarques gironines. En aquesta ocasió ha obtingut 24.144 sufragis, el que significa un 7,17%, i es referma com a quarta força de la demarcació millorant els resultats de 2015, quan va aconseguir 19.193 vots (un 6,51%). Aquest creixement li ha permès sumar quatre nous regidors (passa de 84 a 88) i obtenir cinc majories abolutes; entre les quals algunes de les seves «places fortes», com Celrà, on Dani Cornellà fins i tot guanya un regidor, i Viladamat. També mantindran una cadira a la Diputació.

La formació taronja , C,S pren distància respecte el PP, que s'ha enfonsat en aquests comicis, i se situa com a cinquena força a la demarcació, amb 11.728 vots (un 3,48% del total), xifres superiors a les de fa quatre anys, quan va obtenir uns 8.000 sufragis (un 2,68%). Ciutadans passa de dotze a 25 regidors a les comarques gironines, però aquest creixement no li és suficient per entrar a la Diputació. Tampoc ha estat primera força en cap municipi de la província.