Girona només té espai per construir 6.616 habitatges

La capital Gironina només podria donar sostre aproximadament a unes 114.000 persones. L'equip de govern de l'Ajuntament ho veu insuficient, per donar cabuda a l'augment demogràfic que els estudis auguren que tindrà Girona als pròxims anys. És per aquest motiu que el consistori ja mira cap a l'àrea urbana a l'hora de crear un nou Pla Local de l'Habitatge.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el regidor d'Urbanisme, Lluís Martí, i la regidora de Drets Socials, Núria Pi, van presentar ahir la diagnosi sobre la situació de l'habitatge a la ciutat, elaborada per la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT). Es tracta d'un document essencial per poder posar fil a l'agulla a la redacció d'un nou pla. Hi ha la previsió que d'aquí a un any aquest document ja estarà enllestit i comptarà amb la participació de diferents agents implicats en aquesta qüestió.

Girona té actualment un parc d’habitatges ja molt madur: un escenari que comporta que l’espai que queda disponible a la ciutat per edificar-hi sigui bastant limitat. En el pla general d’ordenació urbana (PGOU) s’hi recull que, al conjunt del terme municipal, hi ha 724.695 metres quadrats on hi podria haver un creixement residencial. Si prospera el desenvolupament d’aquestes zones, a la capital gironina s’hi podrien construir com a màxim 6.616 immobles nous. Això suposaria un increment del 13,6% en comparació amb el 2017, quan a la ciutat hi havia 48.337 habitatges. D’altra banda, cal destacar que el possible creixement es concentrarà en un 60% a l’Eixample Sud, al Pont Major i a Domeny Sud. Les futures cases i pisos, per tant, se situaran sobretot a la perifèria, ja que les àrees més cèntriques han arribat pràcticament al màxim residencial edificable.

Un dels salts més importants s’espera a Domeny Sud, que podría multiplicar per 8 el nombre d’habitatges, i passar de 163 a 1.478. També destaca l’evolució que potser es veurà a l’Avellaneda (de 95 a 344) o la del Pont Major (de 1.288 a 2.148). A l’altre extrem trobem el cas del Barri Vell i Sant Narcís, amb expectatives de creixement zero. Una dinàmica que també es donarà probablement a la Creueta, a Germans Sàbat i a la Font de la Pólvora, tot i ser barris que no són al centre..

D’altra banda, en la presentació de la diagnosi es va insistir en l’escassa oferta d’habitatge reservat a polítiques socials. L’administració municipal tot i no ser la competent en aquesta matèria ha posat a disposició eines per afrontar la crisi econòmica, com ara les ajudes al lloguer (entre el 2011 i el 2017, a la capital gironina se’n van donar 3.646).

Segons dades de la Generalitat, a Girona hi ha 3.471 habitatges destinats a polítiques socials. Són el 7,1% del total, i es planteja l’objectiu que representin el 15% en un termini de 15 anys (això significaria fer créixer la dotació en uns 235 immobles socials cada any). I, paral·lelament, es va especificar que a la ciutat hi ha més de 700 pisos turístics, el 60% dels quals tot i tenir la llicència no es destinen a aquest ús.

Foto: Ajuntament de Girona